Com ja deia en
l’anterior entrada, m’agrada molt escriure tot allò que em fa reflexionar, que
em fa pensar, que m’ha enamorat, en definitiva tot allò que em fa sentir alguna
“cosa” dins meu. Per aquest motiu crec que sóc més competent en allò que escric que en com ho escric. No obstant això, penso que l’assignatura m’ha
ajudat a millorar la meva escriptura en diferents perspectives. Com ara
adaptar-me a un gènere discursiu depenent del context que em trobi utilitzant
les habilitats i estratègies necessàries per construir correctament tal
producció.
Com a futur
docent, crec que és molt important plantejar-me com vull que siguin els meus
alumnes de competents. En el sentit que és molt important que tinguin una bona
base lèxica i que respectin i utilitzin les normes pròpies de la llengua, però
també trobo interessant que siguin competents en el contingut de les seves
produccions. És a dir, que en els seus textos s’observi la seva
creativitat i imaginació o el seu sentit
crític. M’agradaria que els alumnes no es quedessin amb el pensament que només
es valora si fan faltes ortogràfiques o no, ho dic perquè personalment moltes
vegades com a alumna he tingut aquesta sensació. Per això, hi ha d’haver una
bona correcció per part del mestre/a que ha d’estar convençut que allò que no
s’havia entès després de la correcció ha quedat resolt.
A més a més, cal
fomentar una bona motivació a tots els alumnes per tal que el seu aprenentatge
sigui més gratificant i complet. Tot així, aquest aprenentatge necessita la col·laboració
de tota la comunitat educativa, ja que aprendre a escriure va molt més enllà
del món acadèmic. Escriure és una acció social.
L'escriptura és
complexa, es pot escriure de tantes maneres i amb tantes llengües.
Personalment, reconec que no ha estat el meu fort l’aprenentatge i adquisició
de altres llengües estrangeres. Tot i així, valoro positivament que els infants
aprenguin més d’una llengua quan són petits perquè el seu cervell està més capacitat
per aprendre que quan som més grans que ens hem d’ajudar de més esforç i
constància. Encara que tampoc sóc partidària de que nens que no estan prou
preparats cognitivament estiguin intentant aprenent diverses llengües diferents quan encara no en
tenen cap de ben adquirida, la qual cosa pot comportar obstacles pel seu
desenvolupament.
Per acabar, dir
que l’ensenyament de l’escriptura és un procés que té camí durant tota la vida
d’una persona. Cada dia s’aprenen paraules noves, frases fetes que es
desconeixia, etc., que vas trobant en el teu dia a dia més quotidià i que s’ha
d’aprofitar i introduir en l’escriptura.
Les paraules també estan escrites al carrer!
 |
| Acción poetica |
