La complexitat d'escriure

Com ja deia en l’anterior entrada, m’agrada molt escriure tot allò que em fa reflexionar, que em fa pensar, que m’ha enamorat, en definitiva tot allò que em fa sentir alguna “cosa” dins meu. Per aquest motiu crec que sóc més competent en allò que  escric que en com ho escric.  No obstant això, penso que l’assignatura m’ha ajudat a millorar la meva escriptura en diferents perspectives. Com ara adaptar-me a un gènere discursiu depenent del context que em trobi utilitzant les habilitats i estratègies necessàries per construir correctament tal producció.

Com a futur docent, crec que és molt important plantejar-me com vull que siguin els meus alumnes de competents. En el sentit que és molt important que tinguin una bona base lèxica i que respectin i utilitzin les normes pròpies de la llengua, però també trobo interessant que siguin competents en el contingut de les seves produccions. És a dir, que en els seus textos s’observi la seva creativitat  i imaginació o el seu sentit crític. M’agradaria que els alumnes no es quedessin amb el pensament que només es valora si fan faltes ortogràfiques o no, ho dic perquè personalment moltes vegades com a alumna he tingut aquesta sensació. Per això, hi ha d’haver una bona correcció per part del mestre/a que ha d’estar convençut que allò que no s’havia entès després de la correcció ha quedat resolt.

A més a més, cal fomentar una bona motivació a tots els alumnes per tal que el seu aprenentatge sigui més gratificant i complet. Tot així, aquest aprenentatge necessita la col·laboració de tota la comunitat educativa, ja que aprendre a escriure va molt més enllà del món acadèmic. Escriure és una acció social.

L'escriptura és complexa, es pot escriure de tantes maneres i amb tantes llengües. Personalment, reconec que no ha estat el meu fort l’aprenentatge i adquisició de altres llengües estrangeres. Tot i així, valoro positivament que els infants aprenguin més d’una llengua quan són petits perquè el seu cervell està més capacitat per aprendre que quan som més grans que ens hem d’ajudar de més esforç i constància. Encara que tampoc sóc partidària de que nens que no estan prou preparats cognitivament estiguin intentant aprenent  diverses llengües diferents quan encara no en tenen cap de ben adquirida, la qual cosa pot comportar obstacles pel seu desenvolupament.

Per acabar, dir que l’ensenyament de l’escriptura és un procés que té camí durant tota la vida d’una persona. Cada dia s’aprenen paraules noves, frases fetes que es desconeixia, etc., que vas trobant en el teu dia a dia més quotidià i que s’ha d’aprofitar i introduir en l’escriptura. 

Les paraules també estan escrites al carrer!

Acción poetica