El moment d'escriure

En aquesta vida, sempre hi ha persones que en saben més i persones que no en saben tant d’una cosa o altra, i l’escriptura és una d’elles. Personalment, em considero una persona que li agrada escriure i quan tinc una mica de temps lliure ho aprofito per escriure tot allò que em ronda pel cap. No obstant això, crec que sóc una escriptora que em costa escriure correctament seguint les normes ortogràfiques i/o lèxiques, no em considero competent en aquest sentit. Sempre he tingut dificultats amb els idiomes, fins a tal punt que una professora del institut em va recomanar no fer francès perquè no em dificultes alhora d’estudiar altres llengües, cosa que em va semblar absurd i sort que no li vaig fer cas. Evidentment que no era una alumne d’excel·lent però progressava adequadament, com solien dir al institut. Me’n recordo que aquelles paraules de la professora em van ofendre, ja que no creia en mi i jo estava motivada per aprendre francès, un dels motius era que tenia família a França i em feia il·lusió parlar amb ells amb francès. Per tant, l’aprenentatge de l’escriptura resulta més efectiu per l’esforç i ganes que la persona té  alhora d’aprendre. El fet d’aprendre més o menys llengües no crec que sigui molt rellevant, tot i que està clar que quantes més llengües es dominin millor per la persona, encara que implica un esforç i una certa constància.

Ara mateix, no me’n recordo de quan i com vaig començar aprendre a escriure, suposo que va ser a través de copiar primer el meu nom, després els dies de la setmana, etc., d’escriure paraules més significatives i comunes  a  construir frases i memoritzar com ho estava fent. Ho aprenia a través d’activitats relacionades amb l’escriptura, és cert que hi havia  activitats que crec que em van ajudar més que altres. M’agradava fer activitats que impliqués fer despertar la imaginació, com acabar el final d’un text o inventar-me històries d’imatges. També, recordo la bonica experiència d’enviar-me cartes amb una noia francesa per practicar el francès i ella l’espanyol, em va agradar molt per ser real, per trobar-li un sentit a allò que escrivia. No obstant això, hi havia activitats que malauradament eren massa comunes i abundants pel meu gust, les trobo rutinàries i  no aportaven la motivació que necessitava, ja que consistien en exercicis d’escriure frases o fer dictats.

En definitiva, crec que els alumnes per aprendre però sobretot per gaudir de la escriptura, el què haurien de fer més les escoles és fer projectes per fomentar el gust de l’escriptura, com per exemple, fer una revista mensual sobre notícies que succeeixin a l’escola o al municipi i que ho redactin i ho publiquin per tal de que els seus pares ho llegeixin i sigui més motivador. Ja que la motivació és el motor per aconseguir tot allò que un vulgui aprendre.