Judit sense H

Quan coneixes alguna persona, la primera cosa que saps d’ella és el seu nom, donem molta importància a anomenar-ho tot. Normalment, quan em refereixo al meu nom amb desconeguts, no m’agrada dir “em dic Judit” sinó “sóc la Judit”, perquè ja forma part de mi. No obstant això, jo no he escollit el meu nom, sinó els meus pares són els responsables de que em digui Judit, considero que és una dels aspectes  més complicats de decidir. Però, per què van decidir que em digues Judit?

Judit i Holofernes, Caravaggio

L’origen de Judit prové del hebreu i significa  l’alabança divina. El nom de Judit és el títol d’un dels Llibres Deuterocanònics de l’Antic Testament.  El Llibre de Judit explica la història d’una vídua hebrea, la Judit, durant la guerra d’Israel contra l’exèrcit assiri. La Judit és una dona bella, educada, religiosa i patriarca que descobreix que el general de l’exèrcit invasor, Holofernes està enamorat d’ella. Llavors, la Judit baixa amb la seva criada al campament de l’exèrcit enemic fins anar a la tenda d’Holofernes. En allà, la Judit sedueix el general fins embriagar-lo, cosa que fa adormir-lo. Tot seguit, Judit li va tallar el cap deixant l’exèrcit sense general i conseqüentment la victòria pel seu país, Israel. En aquest llibre es demostra la valentia i generositat de la Judit cap als seus i el seu país.

Referent el meu nom, sempre l’escrit sense h, però també és bastant comú amb l’h. No obstant, depenent de la llengua que es parla té un altre manera de dir-se, és un nom molt variable. Per exemple: a Italià és Guiditta, a Eslovènia és Judita, a Portugal és Judite, a Dinamarca és Jytte, a República Checa és  Jitka o Judita, i també hi ha una nombrosa quantitat de països que com aquí s’anomenen Judit, com ara Hongria, Noruega, Suècia, França...

En definitiva, Judit és un nom que m’agrada per com es pronuncia, és a dir, per com em diuen. Ja que és dels pocs noms femenins que s’acaba en consonant, la qual cosa fa que soni diferent.