La complexitat d'escriure

Com ja deia en l’anterior entrada, m’agrada molt escriure tot allò que em fa reflexionar, que em fa pensar, que m’ha enamorat, en definitiva tot allò que em fa sentir alguna “cosa” dins meu. Per aquest motiu crec que sóc més competent en allò que  escric que en com ho escric.  No obstant això, penso que l’assignatura m’ha ajudat a millorar la meva escriptura en diferents perspectives. Com ara adaptar-me a un gènere discursiu depenent del context que em trobi utilitzant les habilitats i estratègies necessàries per construir correctament tal producció.

Com a futur docent, crec que és molt important plantejar-me com vull que siguin els meus alumnes de competents. En el sentit que és molt important que tinguin una bona base lèxica i que respectin i utilitzin les normes pròpies de la llengua, però també trobo interessant que siguin competents en el contingut de les seves produccions. És a dir, que en els seus textos s’observi la seva creativitat  i imaginació o el seu sentit crític. M’agradaria que els alumnes no es quedessin amb el pensament que només es valora si fan faltes ortogràfiques o no, ho dic perquè personalment moltes vegades com a alumna he tingut aquesta sensació. Per això, hi ha d’haver una bona correcció per part del mestre/a que ha d’estar convençut que allò que no s’havia entès després de la correcció ha quedat resolt.

A més a més, cal fomentar una bona motivació a tots els alumnes per tal que el seu aprenentatge sigui més gratificant i complet. Tot així, aquest aprenentatge necessita la col·laboració de tota la comunitat educativa, ja que aprendre a escriure va molt més enllà del món acadèmic. Escriure és una acció social.

L'escriptura és complexa, es pot escriure de tantes maneres i amb tantes llengües. Personalment, reconec que no ha estat el meu fort l’aprenentatge i adquisició de altres llengües estrangeres. Tot i així, valoro positivament que els infants aprenguin més d’una llengua quan són petits perquè el seu cervell està més capacitat per aprendre que quan som més grans que ens hem d’ajudar de més esforç i constància. Encara que tampoc sóc partidària de que nens que no estan prou preparats cognitivament estiguin intentant aprenent  diverses llengües diferents quan encara no en tenen cap de ben adquirida, la qual cosa pot comportar obstacles pel seu desenvolupament.

Per acabar, dir que l’ensenyament de l’escriptura és un procés que té camí durant tota la vida d’una persona. Cada dia s’aprenen paraules noves, frases fetes que es desconeixia, etc., que vas trobant en el teu dia a dia més quotidià i que s’ha d’aprofitar i introduir en l’escriptura. 

Les paraules també estan escrites al carrer!

Acción poetica

El moment d'escriure

En aquesta vida, sempre hi ha persones que en saben més i persones que no en saben tant d’una cosa o altra, i l’escriptura és una d’elles. Personalment, em considero una persona que li agrada escriure i quan tinc una mica de temps lliure ho aprofito per escriure tot allò que em ronda pel cap. No obstant això, crec que sóc una escriptora que em costa escriure correctament seguint les normes ortogràfiques i/o lèxiques, no em considero competent en aquest sentit. Sempre he tingut dificultats amb els idiomes, fins a tal punt que una professora del institut em va recomanar no fer francès perquè no em dificultes alhora d’estudiar altres llengües, cosa que em va semblar absurd i sort que no li vaig fer cas. Evidentment que no era una alumne d’excel·lent però progressava adequadament, com solien dir al institut. Me’n recordo que aquelles paraules de la professora em van ofendre, ja que no creia en mi i jo estava motivada per aprendre francès, un dels motius era que tenia família a França i em feia il·lusió parlar amb ells amb francès. Per tant, l’aprenentatge de l’escriptura resulta més efectiu per l’esforç i ganes que la persona té  alhora d’aprendre. El fet d’aprendre més o menys llengües no crec que sigui molt rellevant, tot i que està clar que quantes més llengües es dominin millor per la persona, encara que implica un esforç i una certa constància.

Ara mateix, no me’n recordo de quan i com vaig començar aprendre a escriure, suposo que va ser a través de copiar primer el meu nom, després els dies de la setmana, etc., d’escriure paraules més significatives i comunes  a  construir frases i memoritzar com ho estava fent. Ho aprenia a través d’activitats relacionades amb l’escriptura, és cert que hi havia  activitats que crec que em van ajudar més que altres. M’agradava fer activitats que impliqués fer despertar la imaginació, com acabar el final d’un text o inventar-me històries d’imatges. També, recordo la bonica experiència d’enviar-me cartes amb una noia francesa per practicar el francès i ella l’espanyol, em va agradar molt per ser real, per trobar-li un sentit a allò que escrivia. No obstant això, hi havia activitats que malauradament eren massa comunes i abundants pel meu gust, les trobo rutinàries i  no aportaven la motivació que necessitava, ja que consistien en exercicis d’escriure frases o fer dictats.

En definitiva, crec que els alumnes per aprendre però sobretot per gaudir de la escriptura, el què haurien de fer més les escoles és fer projectes per fomentar el gust de l’escriptura, com per exemple, fer una revista mensual sobre notícies que succeeixin a l’escola o al municipi i que ho redactin i ho publiquin per tal de que els seus pares ho llegeixin i sigui més motivador. Ja que la motivació és el motor per aconseguir tot allò que un vulgui aprendre.